MARIANNE DUBUC, Va néixer el 1980 i va estudiar disseny gràfic a la Universitat de Quebec a Montreal. Va tenir un espectacular èxit internacional amb la publicació de Davant de casa meva i El carnaval dels animals, publicats per Joventut. Ambdós venuts a més de quinze països. És autora i il·lustradora de contes infantils. Li agrada la xocolata, els picnics d'estiu i, sobretot, esriure i dibuixar. Els seus plans de futur són seguir publicant contes infantils durant molt temps.
La Gina i la seva colla sempre van buscant alguna cosa: Un lloc per fer l'entrepà tots junts. Un tresor que està molt amagat. Una mare per uns pollets que tenen fred...
L’ombra d'en Petit Guepard ha marxat. S’ha cansat d’anar sempre darrere. Decideixen que ho han de parlar. Potser ha arribat el moment de deixar-la passar davant.
Un gatet es diverteix amb el seu estel quan trepitja una mosca que estava en el seu camí. Decidit a despertar a la petita criatura, el gatet li suggereix moure’s, caminar com formigues o volar com ocells.
Res funciona: la mosca no mou ni una ala. Però què vols mosqueta?
Avui, la Clara agafa l'autobús.
Ella no pensa que el viatge serà tan divertit. A cada parada pugen nous passatgers i passen "coses".
Cal fixar-se en les imatges que es van succeint durant tot el recorregut.
Acompanyada dels seus amics, en Leo, la Doris, l’Adrià i en Marcel, buscarà un lloc per fer un mos, anirà a la recerca d’un tresor amagat i trobarà una mare per a uns ocellets refredats.
El bosc s’omple de colors i la Júlia aprofita la tardor amb l’Adrià, en Marcel, en Leo i la Doris. Els amics cullen la poma més grossa del món, fan una festa de disfresses i es demanen per què l’Antoni dorm sense parar.
L’hivern i els seus flocs de neu cobreixen el bosc de la Júlia. Amb els seus amics, en Leo, en Marcel, la Doris i l’Adrià, la Júlia espera pacientment la primera nevada de la temporada, inventa una festa plena de sorpreses i fa un ninot de neu amb un aspecte que els és molt familiar.
La neu ja s’ha fos i l’hivern deixa pas a la primavera. La Júlia i els seus amics, en Leo, la Doris, l’Adrià i en Marcel, fan volar els seus estels, procuren protegir-se de la pluja i fan servir l’astúcia per deslliurar-se d’un lladre golafre.
La Gina i la seva colla sempre van buscant alguna cosa: Un lloc per fer l'entrepà tots junts. Un tresor que està molt amagat. Una mare per uns pollets que tenen fred...
L’ombra d'en Petit Guepard ha marxat. S’ha cansat d’anar sempre darrere. Decideixen que ho han de parlar. Potser ha arribat el moment de deixar-la passar davant.
Un gatet es diverteix amb el seu estel quan trepitja una mosca que estava en el seu camí. Decidit a despertar a la petita criatura, el gatet li suggereix moure’s, caminar com formigues o volar com ocells.
Res funciona: la mosca no mou ni una ala. Però què vols mosqueta?
Avui, la Clara agafa l'autobús.
Ella no pensa que el viatge serà tan divertit. A cada parada pugen nous passatgers i passen "coses".
Cal fixar-se en les imatges que es van succeint durant tot el recorregut.
Acompanyada dels seus amics, en Leo, la Doris, l’Adrià i en Marcel, buscarà un lloc per fer un mos, anirà a la recerca d’un tresor amagat i trobarà una mare per a uns ocellets refredats.
El bosc s’omple de colors i la Júlia aprofita la tardor amb l’Adrià, en Marcel, en Leo i la Doris. Els amics cullen la poma més grossa del món, fan una festa de disfresses i es demanen per què l’Antoni dorm sense parar.
L’hivern i els seus flocs de neu cobreixen el bosc de la Júlia. Amb els seus amics, en Leo, en Marcel, la Doris i l’Adrià, la Júlia espera pacientment la primera nevada de la temporada, inventa una festa plena de sorpreses i fa un ninot de neu amb un aspecte que els és molt familiar.
La neu ja s’ha fos i l’hivern deixa pas a la primavera. La Júlia i els seus amics, en Leo, la Doris, l’Adrià i en Marcel, fan volar els seus estels, procuren protegir-se de la pluja i fan servir l’astúcia per deslliurar-se d’un lladre golafre.
