L'Oliva no és una noia normal. Un dia va decidir anar a passejar per la sorollosa ciutat.
Durant aquesta passejada va trobar algunes de les coses perdudes més precioses de la ciutat.
Què farà l'Oliva amb totes elles?
Aquesta és una aventura real. Comença quan la protagonista, que és una llaminera empedreïda, es menja una crep de Nutella just abans d’anar a veure la doctora. Poc després sabrà que té un càncer de mama.
Un divertit inventari d’imatges que conviden a obrir els ulls davant de l’expressió de formes molt senzilles.
Els pèsols, els nabius, les rostes de pa, les bombolles de sabó, etc.
Amb una gran economia de mitjans gràfics l’autora crea unes imatges adaptades pels més petits.
En aquest llibre, la màgia de les lletres fa sorgir les imatges. Les paraules i els sons han ocupat el lloc dels personatges per explicar la vida privada del gos🐶, el gat🐱 i l’ocell🐦 i les seves complicades trobades.
Jo sóc el més feliç de la terra Quan m’arrauleixo dins la cabellera del meu cavall preferit! Doncs sí, jo sóc el poll! I tinc un súper cavall. Arri, arri, cavallet! Un llibre sobre els polls, que et farà gratar de riure!
Pobre Joan! Ha de retenir el pet que té… Ja que és ben sabut que un pet d’elefant pot ser la fi de l’univers. Davant la idea de ser la causa de la fi del món, és clar, en Joan s’asseu i espera. No pot ni imaginar què acabarà passant!
El veí surt de la ciutat amb bicicleta, amb la nena darrere. Vol anar a pescar. A la ciutat hi ha molt d’enrenou. Gent que corre d’un cantó a l’altre. Però sense adonar-se’n, el veí ja ha anat pescant pel cami...
Al Ben li encanten els insectes: Petits, grans, amb llargues potes, voladors, saltadors, que surin, que nedin... Així que recull tots els que troba i crea un zoo d'insectes. No podria ser més feliç, però què passa amb el seu zoo?
En Ferran era el millor serraller del regne. Un matí, mentre treballava amb un ferro roent, tres soldats van entrar al seu taller. Havia d’anar urgentment a veure el Rei.
Què ens passa quan comencem a canviar? A mi no m'agrada con sóc. Voldria ser com la Sònia, la meva millor amiga. Amb bonics cabells rossos i llisos. És tan fina, tan gran, tan...
