Dents punxegudes i urpes esmolades, banyes imponents, cuirasses robustes i colls llarguíssims: els dinosaures són, per excel·lència, les criatures prehistòriques més conegudes.
Jo em pensava que això als nens no els passava. Un dia, però, de cop i volta, la vaig perdre. La vaig buscar pertot arreu: a la motxilla, a l'armari de les ceres de colors, a la caixa de les pilotes... Res. La veu m'havia desaparegut!
A la vall dels molins hi viuen homes, dones i nens com els que hi ha a tot arreu. Un dia hi van arribar les màquines perfectes amb una gran oferta. Prémer un botó i tothom passaria a viure en un món perfecte. Ja no caldria somniar. Estava tothom disposat a deixar de fer-ho?
Mare aquest vespre no vull petons! Prou! Estic cansat de sentir-me sempre aixafat, asfixiat, empentat, petonejat! Em mullen tota la cara! Són coses de petits! No els vull, no els vull! PROOOOU!
Tot va començar com una cosa sense importància. En Tomàs s'havia posat vermell, i era divertit. Però quan tothom va començar a riure's d'ell, ja no ho era tant de divertit...
Si bé ho penses, totes les persones som semblants, però diferents alhora. Totes tenim EMOCIONS... Ferran Ferralla també tenia emocions malgrat ser un robot!
En Pau està empipadot! El seu germanet es passa el dia cridant, fent caca i llançant el xumet a terra. En Pau pensa que li ha robat la mare, però un follet li farà veure que no és així...
A la protagonista d’aquest conte no l’atreuen les noves tecnologies, però als membres de la seva família els encanten. La seva germana viu dins les xarxes socials, el seu germanet no sap jugar i els seus pares sempre estan connectats. Què hi pot fer?
