Porta tancada, llum apagada.
En Nil manté els ulls ben oberts dins del llit.
La mirada fixa sobre les agulles del despertador.
Voldria que les hores passessin més de pressa.
Les orelles atentes a qualsevol soroll dins la casa.
Al meu germà li va encantar el regal de la tieta. “Li diré Teresa”, va dir al veure la nina de drap.
Quan va dir que volia dormir amb la Teresa, el meu pare va dir: “No és greu. Ja li passarà”.
Cada dia la vida va llançant aleatòriament notes musicals de forma desordenada.
N'hi ha que són alegres, n'hi ha que són tristes, n'hi ha que són sorolloses i n'hi ha que són estranyes.
Sempre que s’enfada (perquè li diuen que no, perquè s’ha de menjar la sopa...), en Marcel té unes enrabiades que es converteixen en animals ferotges! Un cocodril, un lleó, fins i tot un drac… Per a ell és fantàstic: tothom li té por.
En Bocchi i en Pocchi, són un parell de mitjons molt especials. Són amics inseparables.
Però, una nit, en Pocchi desapareix! Oh, no! En Bocchi el troba tant a faltar! On pot ser?
L’Alfred està molt amoïnat. Mil problemes li ronden pel cap. La discussió del dia anterior al pati amb el seu millor amic, l'examen d'anglès que li toca aquest matí, la visita al metge de la tarda…
La Joana ha decidit capturar un ocell, per això l'espera cada tarda al portal de casa. Quan l'atrapi l'adoptarà com a mascota, així el podrà tenir per sempre amb ella. Però, de vegades, esperar pot portar l'inesperat.
