Botiga

La Petita Intolerància és un ésser diminut però molt, molt poderós. Es cola a les nostres cases i, si no estem atents, crea a un ésser encara més poderós: l’Odi. Per culpa seva rebutgem qui és diferent, riem dels altres… Però no hem de perdre l’esperança.

L’ombra d'en Petit Guepard ha marxat. S’ha cansat d’anar sempre darrere. Decideixen que ho han de parlar. Potser ha arribat el moment de deixar-la passar davant.

En Marcel no troba la son. S’ha amagat i no hi ha manera d’adormir-se. Deliciós conte sobre l’hora d’anar a dormir

«Que n’és, de bonica!», exclama l’osset amb alegria quan veu una planta nova al jardí. La rega cada dia, la protegeix amb un para-sol i mai no es descuida de donar-li la bona nit abans d’anar-se’n a dormir. Però la planta no reacciona.

És un matí plujós i gris, però a en Charlot, el gos, tant li fa que plogui.

Aquest matí hi ha una gran agitació al galliner. Les gallines n’estan tipes de passar-se tot el dia covant els ous. I els galls no tenen cap intenció de permetre que canviïn d’hàbits!

Al Nil li agrada una activitat que la gent diu que és de nena. A la Sara li agrada un esport que la gent diu que és de nen. La gent diu, la gent opina, però… qui és «la gent»?
Hem de fer cas del que diguin els altres?

Un gatet es diverteix amb el seu estel quan trepitja una mosca que estava en el seu camí. Decidit a despertar a la petita criatura, el gatet li suggereix moure’s, caminar com formigues o volar com ocells.

Res funciona: la mosca no mou ni una ala. Però què vols mosqueta?

—Ferralla? Sona divertit! Però no sé què és. En tinc tantes, de coses! Podria donar-te el que volguessis. Tot i que... a canvi, em regalaries un dels teus núvols? Darío i Lluna viuran una gran aventura a la ciutat de Blauamunt.

Són germans i són lleons. Dos lleons de la sabana terribles i silenciosos.

Quan surten a caçar, ataquen les seves preses per sorpresa. Les gaseles i els