Botiga

En Joan l’elefant, protagonista de "El pet", ha tornat.
Està trist. No ha fet res d’extraordinari a la seva vida. No ha viatjat a la Lluna, no ha creat ni un llibre ni un quadre que hagin aportat alguna cosa especial al món…

Tracta de lo nociu que pot ser no voler, o no saber, compartir amb els altres la felicitat, la fortuna i els privilegis. Parla també dels perills a què s'exposen els qui s'entesten a veure el món amb una única i excloent mirada.

L'Artur és un xicot molt espavilat que sempre va buscant aventures on poder aportar alguna cosa positiva. Un dia, coneix un elefant que ha perdut la memòria. Com ho farà l'Artur perquè l'elefant la recuperi?

Un nen ens descriu com és el seu dia a dia al costat de la seva família. I ho fa diferenciant-se d'un ninot de neu amb qui, de ben segur, el comparen tot sovint per dir-se Olaf. El nostre Olaf, però, és tot el contrari d'un tros de gel: alegre, juganer, tendre, educat...

Ell viu a la pàgina de l'esquerra. Ella viu a la pàgina de la dreta. Ell està molt enamorat d'ella i ella està molt enamorada d'ell. Però realment hi ha un gran, gran problema?

A la Martina no li agrada llegir. Ni llibres📚, ni revistes, ni tan sols el rètol del carretó dels gelats. Llavors la Martina coneix la Bonnie, la gossa🐶 de la biblioteca. Llegir en veu alta ja no és tan dolent. Quan la Martina es queda encallada, a la Bonnie tant li fa.

Què ens passa quan comencem a canviar? A mi no m'agrada con sóc. Voldria ser com la Sònia, la meva millor amiga. Amb bonics cabells rossos i llisos. És tan fina, tan gran, tan...

En Ferran era el millor serraller del regne. Un matí, mentre treballava amb un ferro roent, tres soldats van entrar al seu taller. Havia d’anar urgentment a veure el Rei.

Al Ben li encanten els insectes: Petits, grans, amb llargues potes, voladors, saltadors, que surin, que nedin... Així que recull tots els que troba i crea un zoo d'insectes. No podria ser més feliç, però què passa amb el seu zoo?

El veí surt de la ciutat amb bicicleta, amb la nena darrere. Vol anar a pescar. A la ciutat hi ha molt d’enrenou. Gent que corre d’un cantó a l’altre. Però sense adonar-se’n, el veí ja ha anat pescant pel cami...