Hi ha un país on la gent gairebé no parla. En aquest país s’han de comprar i empassar les paraules per poder pronunciar-les. L’Oriol necessita paraules per poder obrir el seu cor a la bonica Ariadna. Però, quines por triar?
Hi ha un país on la gent gairebé no parla. En aquest país s’han de comprar i empassar les paraules per poder pronunciar-les. L’Oriol necessita paraules per poder obrir el seu cor a la bonica Ariadna. Però, quines pot triar? Perquè per dir el que li vol dir a l’Ariadna, li caldria una fortuna!
La nostra protagonista no volia rentar-se les dents. Per ella el monstre més terrorífic era el dentista. Fins que una nit alguna cosa es va moure darrere la cortina de la banyera. I no, aquella nit no va ser la típica excusa per no rentar-se les dents.
Dents punxegudes i urpes esmolades, banyes imponents, cuirasses robustes i colls llarguíssims: els dinosaures són, per excel·lència, les criatures prehistòriques més conegudes.
Jo em pensava que això als nens no els passava. Un dia, però, de cop i volta, la vaig perdre. La vaig buscar pertot arreu: a la motxilla, a l'armari de les ceres de colors, a la caixa de les pilotes... Res. La veu m'havia desaparegut!
A la vall dels molins hi viuen homes, dones i nens com els que hi ha a tot arreu. Un dia hi van arribar les màquines perfectes amb una gran oferta. Prémer un botó i tothom passaria a viure en un món perfecte. Ja no caldria somniar. Estava tothom disposat a deixar de fer-ho?
Mare aquest vespre no vull petons! Prou! Estic cansat de sentir-me sempre aixafat, asfixiat, empentat, petonejat! Em mullen tota la cara! Són coses de petits! No els vull, no els vull! PROOOOU!
