A qui no li agrada fer castells de sorra a la platja. Però no un castell qualsevol. Un de veritat, amb cúpules, torres, fossat de cocodrils, amb grans vidrieres, amb vistes a l'oceà ... amb reis i reines de totes les parts del món, on se serveix gelat a tota hora. Un lloc ideal!
Tots els dies, als nostres caps, als nostres cossos, als nostres cors, hi ha un munt d'emocions … admiració, orgull, tristesa ... impaciència, enuig, entusiasme ... vergonya, sorpresa, por ... gelosia, felicitat, serenitat ...
La petita bassa s’està assecant. Els seus habitants estan molt preocupats: necessiten un líder que els dirigeixi. Qui serà el més adient? De vegades ens embranquem en discussions que no porten enlloc i deixem de costat el que és veritablement important.
Siempre que me preguntan: ¿Cuantos hermanos tienes? Yo contesto: ¡Tengo tres de cinco!
Y ponen una cara muy rara. Pero lo que digo es cierto. Cuando mis padres se separaron, yo no entendía nada, pero poco a poco fui viendo que así éramos todos más felices.
Aquest és un conte molt surrealista en el que s'intercala el conte, propiament dit, amb les baralles entre l'autor del text i l'il·lustrador. Vaja, un desplegament d'acudits.
La Glòria volia crear un monstre terrorífic per espantar els seus pares, però després de diversos intents fallits, ja començava a estarne farta. Llavors, aquella nit va passar alguna cosa inesperada…
